Al carrer...

 

Aquesta setmana m'he passejat per les festes de gràcia.Vaig tenir la oportunitat de passejar pels carrers del barri passant per la coneguda plaça del diamant. Si no ets de Barcelona, com és el meu cas, et pots perdre molt facilment pels seus carrers.Cap al vespre doncs vaig visitar els carrers on hi havia espectacles, concerts i bars a l'aire lliure. Vaig quedar impresionada per la decoració que havien aconseguit fer . S'hi disfrutava molt de l'ambient que hi havia al cap vespres, era un ambient molt familiar, amigable i divertit.

 

No obstant, vaig canviar d'opinió a les 12h de la nit, on es respirava un ambient eufòric i cridaner. Veia joves beven i fumant al llarg de la nit. Em vaig pregunat,només aspirem a això?. Trobo que la juventut és una època brillant per donar el millor de nosaltres mateixos i és l'època on ens plantegem: què volem ser, què s'espera de nosaltres, a on volem anar .No obstant la majoria no ens plantegem ni tenim la preocupació de voler canviar el món i fer-lo millor.Es sentien crits, i la borraxera donava el pitjor d'ells. . 

No hauríem de caure baix, a aspirar a poc, perquè podem fer tant! L'home és lliure i té la sort de poder escollir, per tant, no escollim allò que no ens fa més humans, escollim allò que ens fa més dignes.