A vegades ens compliquem molt les coses, sobretot alhora de relacionar-nos amb els altres. Creem barreres on en teoria no n'hi haurien d'haver-hi. Falta que hagi passat una mica el temps amb una persona coneguda i sigui per vergonya, madra que ja no saludem. Ens costa saludar i parar-nos a preguntar què tal estàs.És una cosa bàsica però ens costa.
Una vegada es va dir que quan mires a una persona desconeguda als ulls ja no t´és desconeguda, ja l'has conegut. El tracta i l'amistat creix en saludar i en interessar-nos pels altres.Que bé que ens va trobar-nos amb gent i no tancar-nos amb nosaltres mateixos i les nostres mandres i egoïsmes!
No hay comentarios:
Publicar un comentario